Barcelona Cultura
Barcelona Cultura
Entra
››
Entra
››

6, 7, 8 i 12 de febrer de 2015

Al febrer, gegants i gegantes, capgrossos, dracs, diables, colles sardanistes i altres expressions de la cultura popular es desperten per celebrar la Festa Major d’hivern en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Una festa que, quan es fa fosc, il·lumina Barcelona amb LLUM BCN, un festival en què la tradició es fon amb noves formes d’expressió que transformen la ciutat amb el llenguatge de la llum.

Llegir més

A LLUM BCN, que enguany celebra la seva quarta edició coincidint amb la declaració del 2015 com a Any Internacional de la Llum per part de les Nacions Unides, aquest element esdevé la matèria primera de les vint instal·lacions lumíniques, poètiques i evocadores, que transformen la fesomia d’edificis emblemàtics i donen un nou sentit a la intimitat de diversos patis i racons del cor de Ciutat Vella.

Una suma de noves mirades i aproximacions creatives on conflueixen la tradició, l’art i la tecnologia gràcies a la màgia de la llum i al talent d’alumnes i professors d’escoles de disseny, il·luminació, arquitectura o interiorisme de Barcelona, i a la col·laboració de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI), entre altres entitats i artistes de reconegut prestigi.

De l’estiu a l’hivern, de la Mercè a Santa Eulàlia, del dia a la nit, de la cultura popular tradicional a la recerca de noves formes d’expressió, la Festa Major d’hivern i LLUM BCN ens mostren diverses cares de Barcelona plasmades en el positiu i el negatiu fotogràfics d’un retrat que esquitxa la ciutat d’espurnes de llum virolades.


Notícies i cròniques

La Passejada de les Laies tanca la festa de la cultura i de la creativitat popular

La Passejada de les Laies, una reivindicació de la patrona de la ciutat i alhora un homenatge a totes les barcelonines, va posar el punt final a quatre dies de Festa Major durant els quals Barcelona va gaudir d’un patrimoni festiu d’arrel tradicional que, any rere any, creix i es consolida gràcies a l’esperit creatiu i innovador dels ciutadans.

La gegantona Laia, la Laia i la Laieta de la plaça Nova, la Laia dels Gegants de Pi, la Lola del Raval o la Maria la néta, de la Barceloneta, entre altres gegantes (i només gegantes) de Ciutat Vella, s’esperaven des de les set del vespre del dijous 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia, per fer la cercavila que havia de començar a la plaça de Sant Josep Oriol. Mentrestant, el públic feia cua per distreure el fred amb la xocolata desfeta i els dolços tradicionals en forma d’aspa que oferia l’organització.

La Passejada de les Laies va néixer l’any 1984 i va ser el primer acte festiu del país en què només hi participaven gegantes. Un dels objectius era «reivindicar santa Eulàlia pel seu heroisme en desafiar el poder i defensar els més febles i, alhora, fer un homenatge a les dones de Barcelona», explica Xavier Cordomí, director d’Actes Tradicionals del Servei de Festes de l’Institut de Cultura. A més, un estudi de l’època demostrava que, a Barcelona, hi havia moltes més dones que es deien Eulàlia o Laia que no pas Mercè, i aquest seguici, durant el qual totes les gegantes que hi participen adopten el nom de Laia, era una manera de reivindicar-ho.

La Passejada de les Laies és un dels actes més característics de les Festes de Santa Eulàlia modernes, que van néixer de manera molt modesta l’any 1983 per iniciativa de les colles dels Gegants del Pi i de la plaça Nova i que han crescut i s’han consolidat, sobretot, «gràcies a la iniciativa, la inventiva i l’esperit creatiu de les entitats, més enllà de la voluntat de recuperar les tradicions», assegura Xavier Cordomí.

La cercavila va començar a dos quarts de vuit del vespre, encapçalada pel Penó de Santa Eulàlia i la gegantona Laia, seguida de la Laieta i la Laia dels Gegants de la plaça Nova i la resta de gegantes, que, acompanyades de la música de les gralles, van enfilar, tot ballant, el carrer del Pi, des d’on van continuar pel carrer dels Boters, la plaça Nova i el carrer del Bisbe.

Quan eren a l’alçada del claustre de la Catedral, les Laies van trencar pel carrer de Sant Sever, en un tram de carrerons on el públic, tot i arrambar-se a les façanes, no podia evitar sentir el frec dels vestits de les gegantes. Un mica més avall, on comença la Baixada de Santa Eulàlia, la comitiva es va aturar davant la imatge de la patrona per fer-li l’ofrena floral. Una nena es va enfilar a una escala per dipositar-hi un ram de flors: «Estic nerviosa», es va sentir que deia mentre grimpava davant la multitud. Col·locades les flors, van arrencar els aplaudiments del públic i, tot seguit, la Laia i la Laieta de la plaça Nova van ballar el Ball de Santa Eulàlia i, en acabat, la cercavila va continuar cap al carrer dels Banys Nous.

Per a Xavier Cordomí, que ha estat fundador de nombroses entitats de cultura popular i tradicional (i que en presideix o dirigeix unes quantes), tot i que en una gran ciutat de vegades és més difícil que la cultura popular d’arrel tradicional tingui visibilitat, «Barcelona sempre ha estat líder a l’hora de fer noves propostes que després han evolucionat i s’han implantat a la resta del país, encara que no sempre es reconegui».  

Avançant pel carrer dels Banys Nous, el so de les gralles i els timbals va fer sortir els botiguers dels seus locals i sumar-se als vianants que s’aturaven, somrients, per contemplar la processó. Des del carrer de Ferran, les gegantes van continuar fins a la plaça de Sant Jaume, on van coincidir amb el final de la Ballada de Sardanes de Santa Eulàlia. Un cop totes les Laies van haver desfilat sota el Penó col·locat a la balconada de l’Ajuntament, la Laia i la Laieta de la plaça Nova van tornar a ballar el Ball de Santa Eulàlia, aquest cop amb l’acompanyament musical de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Així acabaven les Festes de Santa Eulàlia 2015, una celebració que s’ha consolidat com a festa de la cultura popular tant de les entitats més tradicionals de la Barcelona vella com dels col·lectius infantils de tota la ciutat. Al llarg dels anys, per Santa Eulàlia s’han presentat noves activitats que han enriquit el patrimoni festiu, com ara els Falcons, els diables infantils, la Moixiganga o, enguany, la colla Ball de Bastons de Barcelona. La Diada Castellera de Santa Eulàlia, que se celebra fora de temporada, és una altra de les grans fites d’aquestes festes: «Gairebé sense temps per assajar, les colles de Barcelona s’han esforçat fins al límit de les seves possibilitats per oferir-nos castells d’una gran qualitat», remarca Cordomí.

El també director de la Casa dels Entremesos reitera que la cultura popular no és estàtica ni inamovible, «sinó que està en evolució constant, és vital i té molt de terreny creatiu per recórrer». Cordomí augura un futur proper en què es materialitzaran propostes interdisciplinàries per a nous espectacles en els quals la imaginació tindrà un paper molt important. «Ja hem superat la fase de recuperació del que es feia en el passat; ara la principal preocupació és respondre a les necessitats dels col·lectius de cultura popular, que tenen un paper importantíssim pel que fa a la identitat dels barris, la integració dels seus habitants i la cohesió social.»


El festival LLUM BCN en el marc de l’Any Internacional de la Llum: de la creació artística al progrés científic i social

En el marc de la declaració del 2015 com a Any Internacional de la Llum, Barcelona va inaugurar el festival LLUM BCN amb una reivindicació d’aquest element com a mitjà d’expressió artística i de la importància de la fotònica i de les tecnologies basades en la llum en el progrés científic, social i econòmic de la humanitat. La inauguració va concloure amb l’actuació, per primera vegada en la història, dels castellers lluminosos. 

 

La primera part de l’acte celebrat el passat divendres 6 de febrer va tenir lloc al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, i va anar a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner, i l’arquitecta Benedetta Tagliabue, que va pronunciar el pregó.

«La fotònica ja té una gran importància en els camps de la medicina, l’energia, les comunicacions i en molts altres sectors, però en el futur encara en tindrà molta més», va afirmar el director de l’ICFO, el centre català de recerca en ciència i tecnologies de la llum, que ha esdevingut un referent a nivell mundial en aquesta matèria. Es calcula que la fotònica repercuteix en el 10 % de l’economia de la UE i ha estat identificada com una de les cinc tecnologies clau per al futur. Per aquest motiu, i en el marc de l’Any Internacional de la Llum, l’ICFO compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona en una sèrie d’activitats per donar-la a conèixer entre la ciutadania.

A continuació, Benedetta Tagliabue va pronunciar el pregó inaugural del festival, en què va destacar la importància de la llum en l’art, l’arquitectura i la vida: «Tenim una relació espiritual amb la llum, que, en oposició a la foscor, associem amb la felicitat». Al final del seu parlament l’arquitecta va recitar un fragment de l’últim cant de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, on parla de la llum com a expressió de la saviesa i de la divinitat.

Per tancar l’acte, l’alcalde Trias va subratllar que Barcelona «aposta per la recerca com a model productiu per generar activitat econòmica i llocs de treball, i en aquest model la fotònica és un element imprescindible».

La segona part de la cerimònia d’inauguració va tenir lloc a la plaça de Sant Jaume, completament a les fosques, on la Colla Jove de Barcelona va aixecar els primers castells lluminosos de la història. Cada casteller estava il·luminat amb leds de diferents colors, i les torres humanes produïen un efecte visual que va ser molt aplaudit per la multitud que omplia la plaça.

Així va començar LLUM BCN, un festival que durant tres dies ha transformat carrers, places, façanes i patis de Ciutat Vella, i en el qual les creacions dels alumnes de les escoles de disseny, arquitectura i il·luminació de Barcelona han tingut un paper molt destacat.

Aquests creadors emergents han transformat i donat un nou sentit a diversos patis de palaus i racons del Barri Gòtic amb dotze obres d’una qualitat artística reconeguda pels ciutadans, que, durant tot el cap de setmana, han format llargues cues per visitar-los, juntament amb les projeccions a les façanes i les instal·lacions lumíniques que reconeguts artistes nacionals i internacionals han instal·lat en diferents places, que han contribuït a fer que, un any més, el festival de la llum de Barcelona hagi estat un èxit. 

Vídeo del Pregó de la Inauguració de LLUM BCN al Saló de Cròniques, 6 de febrer 2015 

Vídeo dels Castellers Il·luminats, 6 de febrer 2015